Vés al contingut

Batalla de Lipantitlán

Plantilla:Infotaula esdevenimentBatalla de Lipantitlán
Imatge
Map
 27° 57′ 58″ N, 97° 49′ 00″ O / 27.965977°N,97.816772°O / 27.965977; -97.816772
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Part deRevolució Mexicana Modifica el valor a Wikidata
Data4 novembre 1835 Modifica el valor a Wikidata
El Fort Lipantitlán es troba a l'altre costat del riu Nueces, a San Patricio.

La batalla de Lipantitlán, també anomenada la batalla de l'encreuament del riu Nueces,1 es va desenvolupar a la vora del riu Nueces el 4 de novembre de 1835. Lluitaren l'exèrcit mexicà i els insurgents texans, i va ser una part de les accions per la Independència de Texas. Després de la victòria texana en la batalla de Goliad, només quedaven a Texas dues guarnicions mexicanes: el Fort Lipantitlán prop de San Patricio i la Missió d'El Álamo a San Antonio de Béxar (en el que actualment és San Antonio a l'estat de Texas, Estats Units).[1] El comandant texà Philip Dimmitt va ordenar al seu ajudant el capità Ira Westover, capturar el fort, per evitar que Lipantitlán pogués servir de base a l'exèrcit mexicà per intentar recapturar Goliad, a més alliberar dos dels seus homes que estaven presoners en el fort.[2]

Nicolás Rodríguez comandant del Fort Lipantitlán, havia rebut ordres d'assetjar les tropes texanes a Goliad. Rodríguez juntament amb el gruix de la seva tropa van sortir d'expedició; mentre estaven absents del fort, el grup al comandament de Westover va arribar a Sant Patricio. El 3 de novembre, persuadiren la guarnició mexicana a rendir-se i l'endemà els texans van desarmar el fort. Rodríguez va tornar quan els texans creuaven el riu Nueces en el seu camí de retorn a Goliad. Les tropes mexicanes van atacar, però donat el major abast dels fusells texans, aviat els mexicans van decidir retirar-se. En l'enfrontament va ser ferit uns texans, de 3 a 5 soldats mexicans van morir, i entre 14 a 17 van resultar ferits.[3]

Als soldats mexicans ferits se'ls va permetre rebre atenció mèdica a Sant Patricio, i la resta dels soldats es van retirar a Matamoros. A partir d'aquest moment, els texans van tenir control total de la costa texana del golf de Mèxic, el que va significar que les tropes a San Antonio de Béxar només podrien rebre reforços i provisions des de terra endins. L'historiador Bill Gronenman creu que això va contribuir a l'eventual derrota mexicana a Béxar, on es van expulsar de Texas totes les tropes mexicanes. Actualment és un lloc històric a Texas.

Una força d'uns setanta homes de la Brigada d'Ira J. Westover de Texas es va enfrontar a un contingent mexicà d'uns 90 homes al comandament del capità Nicolás Rodríguez. Tot i la victòria texana, el Capità Rodríguez i una gran part de la guarnició no van ser presos presoners, pel que en breu, els mexicans van tornar a ocupar la fortalesa.

Referències

[modifica]
  1. Scott (2000), p. 19.
  2. Hardin (1994), p. 42.
  3. Hardin (1994), p. 46.

Bibliografia

[modifica]
  • Hardin, Stephen L. Texian Iliad – A Military History of the Texas Revolution. Austin, TX: University of Texas Press, 1994. ISBN 0-292-73086-1. OCLC 29704011. 
  • Scott, Robert. After the Alamo. Plano, Texas: Republic of Texas Press, 2000. ISBN 978-0-585-22788-7.